L’endemà al matí hi ha una taca cremada al sostre del cotxe. Aparcat just al carrer que passava pel recorregut.
La primera reacció sol ser la mateixa:
«Bé, és festa major. Mala sort.»
T’ho has cregut tu mateix abans que t’ho digui ningú.
El castell de focs l’encarrega l’Ajuntament. Amb un permís, un pressupost i, normalment, una empresa contractada per executar-los.
I quan una activitat organitzada per l’administració et fa un dany, hi ha un nom per això: responsabilitat patrimonial.
Ho diu la Constitució espanyola. Article 106.2: tens dret a ser indemnitzat pels danys causats pel funcionament d’un servei públic.
Ho desenvolupa la Llei 40/2015, article 32.
I la Llei 39/2015, article 67, marca el termini: tens un any des del dia del dany per reclamar-ho.
Un any. Ni un dia menys.
No cal que sigui espectacular.
Ha de complir tres coses: que el dany sigui real, que es pugui valorar en diners, i que l’hagis patit tu.
Una taca al sostre del cotxe compleix les tres.
El que sí necessites és guardar-ho bé des del primer dia:
Data i hora. Fotos del dany.
El nom d’algú que ho hagi vist.
Un pressupost de la reparació.
Sense això, la reclamació es queda en paraules.
Un matís important: si els focs els va executar una empresa contractada per l’Ajuntament, la llei de contractes (art. 196 LCSP) estableix que, com a regla general, és l’empresa qui respon davant de tercers pels danys de l’execució.
L’Ajuntament només assumeix la responsabilitat quan el dany és conseqüència directa d’una ordre seva o d’un defecte del projecte que ell mateix va redactar.
A la pràctica, saber a qui reclamar no és automàtic: depèn de com estava configurat el contracte i de què va fallar exactament.
Però és l’argument que et posaran per davant, i cal saber-ho abans de reclamar, no després.
L‘Ajuntament té sis mesos per respondre.
Si no respon, la llei diu que s’entén desestimada.
Silenci que no beneficia, aquesta vegada, a diferència del que vam parlar fa uns dies amb l’empadronament.
Cada silenci administratiu té les seves regles.
Xavi