Athletic       RCDEspanyol

Próximo partido de liga (Jornada 13) en:
01/11/2025 12:00 AM

El 20 de febrer de 1824 van tancar a la presó el pare de Charles Dickens. Devia 40 lliures i 10 xílings a un forner

Charles Dickens

Era la Marshalsea, una presó per a deutors de Londres. A l’abril, la seva dona i els quatre fills petits s’hi van instal·lar amb ell. En Charles, amb 12 anys, es va quedar fora.

Treballava en una fàbrica de betum. Deu hores al dia enganxant etiquetes en pots de crema per a sabates. Sis xílings a la setmana.

Fixa’t en com funcionava allò. Et tancaven per deure diners. Tancat, no podies treballar. I el deute continuava allà, esperant-te a la sortida. No era una avaria. Estava fet així.

A John Dickens el va treure una herència. Es va morir la seva mare i el 28 de maig va sortir per la porta.

En Charles se’n va avergonyir tota la vida. Només ho va explicar a la seva dona i al seu amic John Forster. La resta del món ho va saber el 1872, dos anys després de la seva mort.

Però ho va posar a les novel·les. El seu pare és el senyor Micawber de David Copperfield, el que sempre creu que alguna cosa sortirà. En Micawber té una regla.

Ingressos anuals, vint lliures. Despeses, dinou lliures, dinou xílings i sis penics: felicitat. Ingressos, vint lliures. Despeses, vint lliures i sis penics: misèria.

Un xíling de diferència. Si alguna vegada has fet el compte a final de mes, saps que en Micawber tenia raó.

El desembre de 1843, dinou anys després de la fàbrica, Dickens va publicar Conte de Nadal. El fantasma de Marley se li apareix a l’Scrooge arrossegant una cadena. «Porto la cadena que vaig forjar en vida», li diu.

Així viu molta gent amb deutes. Amb la cadena i amb la frase. Com que la vas forjar tu, creus que et toca arrossegar-la fins al final.

El 2025 hi va haver 57.674 deutors en concurs a tot l’Estat. El concurs és el procediment judicial per a qui no pot pagar el que deu. Nou de cada deu eren persones, no empreses.

Avui ningú no va a la presó per deure diners. I la cadena tampoc no és per sempre. Per a això hi ha la Llei de Segona Oportunitat: si compleixes els requisits, un jutge et perdona la part que no pots pagar.

A John Dickens el va salvar una herència. A tu no te’n cal cap.

Xavi
antiburocracia.es
antiburocracia.cat

Deja una respuesta