La Neus Català va néixer a l’octubre de 1915, als Guiamets. Al registre civil hi consta el 15 de juny.
No es va equivocar ella. Ni la seva mare. Al començament de la guerra es van cremar els arxius de la parròquia i de l’Ajuntament. L’àvia la va tornar a inscriure de memòria. I hi va posar la data d’una de les seves germanes, mortes de petites.
Quatre mesos de diferència. Per a la família, l’octubre. Per a qualsevol finestreta, el juny. I quan el paper i la realitat no coincideixen, el sistema no pregunta qui té raó. Mira el paper.
La majoria la coneix per Ravensbrück. Per haver creuat els Pirineus amb els 182 nens de la colònia on feia d’infermera. Per haver-ho explicat tot fins als 103 anys.
Jo em quedo amb una escena d’abans de tot això.
Tenia 14 anys i treballava a jornal a les vinyes. Les dones cobraven menys que els homes per la mateixa feina. Van decidir fer vaga. A l’últim moment, algunes noies es volien fer enrere.
La Neus va anar a veure el patró. Li va proposar canviar-se els papers: «Jo faig els comptes i porto el negoci, i vostè es posa a treballar.»
Van acabar cobrant com els homes.
No li va demanar un favor. Li va deixar clar que la part del despatx no tenia cap misteri per a ella.
Quan t’arriba una carta d’Hisenda, l’instint és pagar i no tocar res. Perquè ho diu el paper. Perquè ells en saben més. Perquè discutir fa mandra.
Però el paper l’omple algú. A vegades amb dades que li han arribat malament o a mitges. El registre dels Guiamets també semblava molt oficial.
La Neus va morir el 13 d’abril de 2019 als Guiamets, el poble on havia nascut. A l’octubre de 1915, digui el que digui el registre.